Menys ocurrències i més habitatge
'Crida l'atenció que la preocupació de l'alcalde se situï en qui pot optar a un pis d'habitatge protegit quan no n'ha construït ni un en el que portem de mandat'
La setmana passada, vam veure com l'alcalde viatjava fins a Brussel·les per presentar davant de Puigdemont la seva última idea per facilitar l'accés a l'habitatge dels i les santcugatenques: modificar les normes perquè l'accés als habitatges protegits requereixi un mínim d'empadronament de 10 anys.
Més enllà de la sorpresa d'assabentar-nos d'un anunci així per un vídeo a les xarxes socials i no a través del ple municipal o dels canals de participació ciutadana de l'Ajuntament, vull deixar clar que no em sembla una proposta totalment desbaratada, però sí molt allunyada de la realitat que vivim els i les santcugatenques. Deixant de banda si cal o no fer canvis en les regles de l'empadronament, hem de ser conscients que el que impedeix als nostres fills i filles tenir una casa a Sant Cugat, el que els obliga a marxar lluny de la seva ciutat, no és el padró municipal, sinó la manca de voluntat històrica de Junts de generar sòl públic on construir habitatges socials.
Per altra banda, crida l'atenció que la preocupació de l'alcalde se situï en qui pot optar a un pis d'habitatge protegit quan no n'ha construït ni un en el que portem de mandat. És cert que comencem a veure anuncis de petites promocions, i ho celebrem, però si no s'afanyen a licitar i construir acabaran aquest mandat sense entregar un sol pis a cap santcugatenc o santcugatenca i llavors l'antiguitat del padró no tindrà cap mena d'importància.
Sant Cugat necessita urgentment una política d'habitatge ambiciosa a l'altura del repte que afrontem com a ciutat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.