Moltes gràcies, Gerald Fannon
'Ha fet un treball formidable al llarg de tot aquest temps situant el Teatre-Auditori a dalt del podi, amb la mitjana d'assistència més alta de Catalunya'
Avui dia, en què tot és efímer, en què tot dura molt poc i s'imposa una obsessió malaltissa per la renovació constant, no només de productes sinó de persones en una tasca professional, és gairebé insòlit trobar un programador teatral que es jubili després d'exercir durant trenta anys al mateix lloc. Aquest és el cas de Gerald Fannon, cap de programació del Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat des del 1996. A mi em sap greu que plegui, perquè penso que ha fet un treball formidable al llarg de tot aquest temps situant el Teatre-Auditori a dalt del podi, amb la mitjana d'assistència més alta de Catalunya. Han estat trenta anys fent equilibris en la combinació de gèneres i espectacles per arribar a tota mena de públics, i també, en algunes ocasions, d'arriscar-se apostant per talents encara per descobrir.
Ho remarco, perquè una cosa és encertar-la dues o tres temporades, i una altra és fer-ho ininterrompudament durant tres dècades. Cal ser molt brillant, per reeixir així. Però vull valorar en la mateixa mesura la part humana de Fannon. Anglès de naixement, d'arrels irlandeses, i amb un català excel·lent, Fannon és una persona de tracte exquisit, delicat, respectuós, afable, una persona especialment dotada per a les relacions humanes, raó per la qual crec que mereixeria molt més que un simple adeu, molt més que un copet a l'esquena i un desig de bona sort. Gerald Fannon pertany a aquella mena de persones que quan se'n van d'un lloc, no importa quin, deixen empremta. La seva és gran. Moltes gràcies, Gerald.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.