Moltes imatges en un mirall... senyal que està trencat
'Mira-sol requereix un sistema específic de vigilància i seguiment, respecte de la seguretat ciutadana, d'acord amb les seves característiques i circumstàncies'
Un mirall simplement reflecteix la realitat que té al davant, que tan sols és modificada per la pols, si està entelat, si té ratllades..., però, així i tot, és un fidel reflex d'una imatge en un moment. En aquest mes de febrer s'ha vist a Mira-sol la primera oreneta blanca de l'any, han començat les obres en l'esplanada de la piscina municipal, ha aparegut l'estadística dels delictes a Mira-sol, ha jugat la primera dona a l'equip de rugbi veterans del XV Matusalem Sant Cugat... I d'altres, que no en soc conscient.
L'oreneta blanca en aquestes dates sense ser excepcional, sí que és representativa que alguna cosa en el clima i la vida associada a ell estan canviant, ja no hi ha dubte i més enllà de les certeses científiques, ja hi ha les quotidianes. Aquesta oreneta pot ser un senyal d'alarma, que d'entre altres coses, ens recordi que a finals de febrer estem al 28% de capacitat dels embassaments, estem en sequera.
Les obres en l'esplanada reservada des de fa més de 30 anys per instal·lar la piscina municipal, han reobert la il·lusió dels veïns, que ràpidament s'ha esvaït quan hom ha conegut, que res tenen a veure amb la piscina, ja que són per ampliar l'Escola Catalunya. Satisfacció per un servei educatiu, que amb el seu creixement mostra una població dinàmica, i pena amb un xic de ràbia, per la qual cosa està més que promès i no es fa.
La delinqüència a Mira-sol creix en valor absolut, sent cert que la tipologia difosa del barri, la seva gran extensió, el fan propici per aquests actes antisocials, que de segur estan en l'agenda municipal i són difícils de resoldre. Però segons la dita "la veritat és la que és i continua sent veritat encara que es miri a l'inrevés". Mira-sol requereix un sistema específic de vigilància i seguiment, respecte de la seguretat ciutadana, d'acord amb les seves característiques i circumstàncies.
"Una flor no fa estiu, ni tan sols mitja primavera", però perquè surti han d'haver-hi les condicions indicades i suficients. Que aparegui la primera jugadora de rugbi en un equip de veterans del municipi és una mostra que el camí vers la normalitat, com a mínim s'ha encetat. Serà llarg, feixuc, amb entrebancs i retrocessos, però la via ja està oberta. Enhorabona a qui ho ha propiciat i tant de bo es consolidi, com a normal, en la resta d'esports municipals.
Aquests exemples mostren un gran Sant Cugat, fins i tot massa i a més desequilibrat, que ben segur cal repensar, per refer d'acord amb les noves circumstàncies i persones. El mirall mostra moltes mostes d'imatges d'un mateix moment, el qual segurament indica, que està trencat. Podem acceptar-ho en positiu, com una mostra de diversitat funcional, però també de complexitat, que moltes vegades, masses, se simplifica d'una manera grollera i descuidada, sense ni tan sols pensar en les conseqüències.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.