Opinió

Murri

'Al pati, al carrer, a les extraescolars, al seu telèfon i un llarg etcètera la llengua d'ús preferent és la castellana'

La regressió del català a l'escola, més enllà de la quota del 25% de castellà imposada, em preocupa; i em preocupa molt més que el nou calendari escolar. El català és una llengua, una font de riquesa i coneixement, un patrimoni i com a tal s'ha de respectar, cuidar i ensenyar; independentment de la ideologia. En benefici de la cohesió social del país.

Fa uns dies, a classe, un alumne em pregunta el significat de murri. Pregunto qui, dels seus vint-i-sis companys, li pot explicar què significa; és un grup-classe distès, desvergonyit i participatiu, i sempre hi ha algú que té alguna cosa a dir. Ningú. Vaig insistir. Silenci. I durant el silenci algú del fons pregunta què vol dir follet, i ràpid respon algú: un duende, como los de Papá Noel. Són alumnes de quinze anys.

La gran majoria d'ells sols parlen català a l'escola. Matisem: sols el parlen a dins l'aula i no sempre, i molt per sota de les quotes ara imposades per la via judicial sense cap fonament pedagògic ni atenció a la realitat: depèn del professor i de l'assignatura. Al pati, al carrer, a les extraescolars, al seu telèfon i un llarg etcètera la llengua d'ús preferent és la castellana. I no em sorprèn el fet de no conèixer, ja que la meva feina és ensenyar; em sorprèn i m'alarma la manca d'interès per saber, per sumar coneixement. O pot ser, tampoc, no és manca d'interès? Potser és que la llengua pròpia del país ha deixat de ser percebuda com una eina útil, un factor de valor afegit i oportunitats per a l'ascensor social. Potser és que no veuen utilitat en aprendre-la?

Per tranquil·litzar-me penso que, potser, fora de la ciutat les coses són diferents, i el català té més vitalitat. I llavors llegeixo els diaris i escolto les notícies i em sembla que no és sols una cosa del meu petit món escolar; sinó que va molt més enllà. Que la llengua està en clara regressió estructural. I tot plegat em genera dubtes, pors i desconfiança. I, em pregunto si amb aquestes notícies, fins i tot amb aquest article (quina contradicció!), no estem accelerant el retrocés. Qui podria tenir interès a aprendre una llengua que tots els impactes que rebem diuen que va enrere, que ha deixat de ser útil, que no té res a fer davant la llengua dominant, ja no és una eina d'oportunitats futures, de cohesió social, de riquesa cultural? Si no la fem atractiva els parlants, qui ho farà?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.