Museu de les mates o l'estafa dels plans locals
Corria l'any 2008, quan l'actual alcaldessa era tinenta d'alcalde de territori, la crisi encara no havia arribat i tot semblaven flors i violes a la nostra ciutat
Jo, per allò de que no et pots queixar si no hi ets, coneixes i fas, vaig ser un d'aquells que vam perdre el temps fent propostes i anant als tallers. Com deia, la crisi no havia arribat i per tant, podíem gastar en campanyes, sociòlegs i gestors de la participació. Torno al pla d'equipaments, aprovat en ple municipal el vint de desembre del 2010. Ja diu molt d'un pla municipal previst del 2008 al 2018 s'aprovi el 2010. Amb tot, si li fem un repàs, no el feu gaire exhaustiu, doncs potser patiu de caiguda de genitals a terra, veurem que cap de les propostes de curt, ni mig, ni llarg termini hi inclou un museu de les Matemàtiques, un museu que sense saber com ni perquè de sobte apareix com a gran proposta, tancada, barrada i segellada.
Un museu que apareix com un bolet sense tenir present les demandes i necessitats d'espais per altres equipaments o entitats. Puc entendre que en un pla a llarg termini s'hi puguin fer canvis, millores, objeccions... però, posant alguns exemples que anomena el pla us diré que hi contempla una sala de concerts a can solà, vaja, l'han feta però privada. També contempla traslladar serveis socials i dedicar l'espai a ampliar i millorar les instal·lacions de l'escola d'art i triangle, vaja, sembla que tiren més cap a Mercantic. Per a la policia local es preveia una nova caserna al costat dels mossos, han acabat a l'edifici del club muntanyenc. I per acabar, es preveia que els jutjats de pau, el registre civil i el sindic de greuges ocupessin el que ara serà un museu per les matemàtiques. Un museu que, un cop mes, ens farà únics i pioners, façana. Però estigueu tranquils, segons diuen, “no ens costarà ni un euro”, han provat de cedir algun espai a entitats en aquestes condicions? Potser tampoc els costa ni un duro i la ciutat, la de base, els que si existim i fem coses, hi surt guanyant i demostra que si se'ls dona suport, responen. Però lentablement també som únics i pioners en manca d'espais per a entitats i associacions que si que fa anys que viuen, conviuen i enriqueixen la nostra ciutat.
No entraré a valorar la gran importància i necessitat d'un museu d'aquest estil a la nostra ciutat, però sí que potser cal tenir cura en les decisions que es prenen, no podem estafar a la ciutadania fent-los participar, debatent, invertint el seu temps per desprès, en una conversa informal davant d'un cafè el polític o tècnic de torn es passi per l'entrecuix les demandes i necessitats escrites i pactades de la ciutat.
Ja sabem que tenen un model fantàstic i que faran el que els vingui en gana, però si us plau, que ho facin amb professionalitat o, si més no, que hi posin una mica de gràcia.
Segueix @quimpla a Twitter.