Jaume Terribas, economista de la SCE (IEC)

Opinió

Nadal, valors i humanitat...

Sempre és bo aprofitar aquesta festa, religiosa, encara que algú ho menystingui, per reflexionar sobre la importància de la mateixa que va molt més enllà del que la societat de consum vol mostrar-nos

És evident i no cal repetir-ho que la celebració del Nadal a Catalunya i, per tant, a la nostra ciutat de Sant Cugat, té tot el sentit vinculat al naixement de l’Infant Déu que segons la Història, arriba simbòlicament per dir-nos el seu sentit més pregon i més autèntic. Hem de reviure els sentiments humans més nobles, que voldria equiparar als moderns valors sòlids del pensador Baumann. Els esmentats valors no són gaire més que l’estimació, la senzillesa, el treball i l’esforç, el respecte als altres i la justícia social, entre altres. Això és Nadal i cal pensar-ho i conservar-ho en el més íntim del nostre cor tot l’any, no només les festes.

És per això que reivindico aquelles tradicions nadalenques tan nostres i cristianes que, tot i respectant d’altres, hem de defensar i promoure si volem assolir realment la recuperació i la personalitat del nostre país. Conviure no vol dir menystenir el que és més nostre, sinó tot el contrari, doncs sense ser qui som, no podem considerar-nos ciutadans del món, com predicaven fa temps certes ideologies ben superades.

Així doncs els esmentats valors els trobem ben representats en el nostre Pessebre, que no és el mateix que el Belén. L’imaginari català i el simbolisme de cadascuna de les figures que s’incorporen al treball manual però també místic que requereix, són d’un alt contingut, no tan sols espiritual sinó també humà. La pobresa de l’estable, la que porta l’aigua, la generositat del poble rural, el mateix taller del fuster de Natzaret quan s’escau, etc.. són tots ells detalls de valors a considerar imprescindibles.

En aquest punt no puc deixar de citar la magnífica representació poètica i musical, al nostre Monestir de fa pocs dies, del poema del Pessebre de Josep Ma. de Segarra. Felicitem doncs als nostres conciutadans de Sant Cugat, que segueixen mantenint la tradició pedagògica, artística, filosòfica i religiosa, perquè no dir-ho, d’exhibir modestament al carrer els seus pessebres fets dins de casa. Val a dir, si es té la sort de poder-ho fer, gràcies a les condicions que reuneixen el seu entorn.
Per cabar un suggeriment públic; no fora bo organitzar un concurs de pessebres d’aquest estil que alegraria la nostra ciutat ? i contribuiria a l’ensems a mantenir viva la tradició que ens acostarà a un Estat català.