"No fer gaire soroll..."
'Em refereixo a la capacitat de comprendre millor als interlocutors: el que volen, el que els convé, el que pretenen de nosaltres'
No sempre cal assumir que "serà millor no fer gaire soroll". Sovint, els majors de 60 tenim ben desenvolupat el criteri que ens permet entendre situacions que es donen al nostre entorn. Som ja experts en valorar si convé o no adoptar allò que en diuen "una actitud contemplativa". Hem viscut moltes experiències, positives i no tant, amb els que més estimem, o a les feines, al volant, comprant, a les consultes o despatxos, viatjant, participant o assistint-hi a competicions esportives, tractes amb administracions i autoritats...
Aquest entrenament ens ajuda a aconseguir, generalment, millors rendiments en el nostre dia a dia. Em refereixo a la capacitat de comprendre millor als interlocutors: el que volen, el que els convé, el que pretenen de nosaltres. Hem millorat no sols la paciència. També l'empatia, i una mena d'estranya capacitat d'endevinar.
És realment agradable gaudir d'aquest avantatge. Alguns tenen la sort de portar molt de temps fent-ho, doncs van néixer serens, empàtics, cordials. La majoria hem anat incorporant-ho amb els anys. I, si bé és cert que algú, tot i ser major de 60, no pot o no vol integrar-se en aquesta especial capacitat, la immensa majoria sí que ho fem.
Però convé no confondre'ns i valorar algunes actituds com el que son: un menyspreu als que ja no som joves. En Joan Manuel Serrat va oferir una pista: "A mi no em molesta ser vell, sinó el tracte que alguns donen als vells, tan desagradable i paternal, això de 'quedi's aquí assegut". Vaja, que no sempre serà millor no fer gaire soroll.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.