No hi ha temps a perdre

Fa temps vaig llegir una frase que m’ha quedat gravada a la memòria. “Si no t’agrada el que fas, canvia-ho; i si no ho canvies, fes que t’agradi”

César Cidraque Acompanya a persones 08.01.2014 05.00 h.

Això vol dir que el teu benestar depèn de tu i de com et prenguis allò que t’envolta. Saps el que vols? El teu dia a dia està en consonància amb el que penses i amb el que sents? Després de molts mesos d’entrenament i de demanar ajuda puc dir que faig tot el que vull i que no faig res que no vulgui. Que el millor moment és aquest. Sé quin és el camí que vull seguir i que he de seguir aprenent dia a dia. No tot em surt com vull, però i tu? Segueixes preocupant-te per qüestions que no estan a les teves mans? Encara t’enfades, t’indignes i et queixes? D’acord, la situació és la que és. D’acord, jo no tinc fills. Ni hipoteca. Correcte, però què fas tu per tu mateix? Passa a l’acció d’una vegada. Deixa de preocupar-te i ocupa’t. Estàs cansat de estar cansat? De no tenir temps? De ser esclau de la feina i de les obligacions? Estàs segur que fas el que vols fer? Saps per què fas el que fas? No ets tu qui t’obligues a fer moltes coses encara que et molesti fer-les? Ets conscient que acostumes a ser tu qui es posa la majoria de barreres per no fer quelcom? Has aprés a dir que no? Que avui, per exemple, necessites mitja hora per cuidar-te? Gandhi va dir, “si vols canviar el món, comença per canviar-te a tu mateix”. Doncs ja podem començar tots!

Comença per aixecar-te mitja hora abans i sortir a fer exercici. Comença per no cridar al teu fill o a la teva mare. Comença per ser honest i sincer, sempre. Comença per cuidar la teva salut i menjar sa. Comença per dir bon dia, per somriure, per ser més comprensiu. Comença per esforçar-te en tot allò que fas. Comença per ser optimista. Comença per no jutjar als demés ni a tu mateix, que no ets més ni menys que ningú. Comença per aprendre a escoltar i a demanar perdó. Comença per conèixer-te, per saber quins són els teus sentiments i les teves necessitats. Comença per aprendre a estimar-te i continua per aprendre a estimar als demés. Comença per mirar-te a tu i per deixar de queixar-te del teu voltant i del que no depèn de tu. Comença per esbrinar què pots fer tu per sentir-te millor i per fer sentir millor als altres. Comença per cedir el teu seient al tren, per deixar passar, per ajudar a algú. Comença per valorar el que tens, no el que no tens. Comencem per això.

Tinc vint-i-cinc anys i ja fa temps que vaig decidir no malgastar ni un minut més de la meva vida. Tinc tot el temps del món, és a dir, al voltant d’uns seixanta anys per endavant, però no penso perdre ni un segon més. Sé el que vull i com ho vull. Sé que estic aquí per estimar, i que això per mi significa servir als demés amb alegria. No vull diners, ni cotxes, ni iots, ni cases, ni fames ni glòries. No em serveixen de res les riqueses materials si no les puc compartir amb vosaltres. Si no puc contribuir al vostre benestar. No tenen massa sentit si me les he guanyat amb negocis bruts, ni si li giro la cara a les persones amb necessitats. Jo vull ser ric en tolerància, en empatia, en assertivitat, en abraçades, en capacitat d’estimar. Sé que la meva felicitat neix al meu interior i que no ha de dependre d’altres persones o coses. No em ressonen els prejudicis ni els judicis, no entenc el sistema al que visc, ni la televisió, ni la violència de qualsevol tipus. Amb això no dic que jo sigui exemple de res. Que el que jo faig o el que tu fas sigui millor o pitjor. Sincerament, no tinc ni idea. Només puc parlar del que sento, del que necessito, del que em fa sentir connectat amb la vida. De la resta de coses no en sé gairebé res.