No som invisibles
'La situació de pandèmia ha estat un llast i una regressió, sobretot per a les persones amb discapacitat intel·lectual, que han vist retallada tota aquella activitat laboral i de lleure'
El passat 3 de desembre, vam celebrar i reivindicar a Sant Cugat el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Tot sembla que hem avançat molt com a societat, si mirem enrere, i observem la progressiva inclusió i normalitat amb la qual les persones amb discapacitat, viuen el seu dia.
És cert que tots plegats hem canviat la nostra mirada, però cal encara molt a camí a fer, molts passos i camins a traçar. La situació de pandèmia ha estat un llast i una regressió, sobretot per a les persones amb discapacitat intel·lectual, que han vist retallada tota aquella activitat laboral i de lleure, que tant necessiten, i que els fa créixer i desenvolupar-se, com a persones autònomes, i amb ple dret a la societat.
Sempre penso que el teixit productiu de qualsevol país del món, ha de veure a les persones amb qualsevol discapacitat, com una oportunitat productiva per a qualsevol empresa. Deixem de mirar-los amb condescendència i protecció, cadascú té les seves capacitats, com la meva o la teva. No podem arribar aquest punt sense una visió inclusiva, on es vulgui donar oportunitats a tothom.
Tant de bo un dia no haguéssim de reclamar que "Ells no són invisibles" "Que ells volen tenir vida pròpia" "Que ells tenen els seus drets".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.