No sols es cremen llibres
La nit del dissabte 15 de febrer em vaig anar a dormir amb la trista notícia que una part de Mercantic estava cremant
Al matí de diumenge, quan em vaig llevar, les notícies situaven quina era la magnitud de la tragèdia. Entre tot el que havia destruït el foc hi havia una part important del fons bibliogràfic de la desapareguda i mítica llibreria Canuda. Vaig recordar les hores viscudes a l'antiga llibreria, els volums que al llarg de molts anys havia comprat i que ara formen part de la meva biblioteca, els llibres fullejats, les converses amb els amics o amb el Santiago Mallofré, molts records viscuts en un dels grans santuaris del llibre.
Barcelona fa uns mesos va perdre una de les seves llibreries mítiques La Canuda, amb 82 anys de vida, una d'aquelles botigues que donen personalitat i identitat a una ciutat. La Canuda era quelcom més que una llibreria de vell, era un temple de la cultura escrita i en certa manera va quedar immortalitzada a L'Ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. També la llibreria Documenta ha hagut de tancar les portes, però gràcies a una campanya de mecenatge popular aquesta ha aconseguit traslladar-se al carrer Pau Claris de Barcelona. Que trist per al casc històric de Barcelona que dues llibreries mítiques hagin hagut de tancar portes, sent substituïdes per botigues de cadenes multinacionals, ja se sap, en aquets moments de ressaca neocon no hi ha espai pels petits, pels singulars, pels que aporten quelcom diferent, són temps de globalització, a qualsevol ciutat del món trobem les mateixes botigues.
Per a un bibliòman com l'Avelino de Silvestre Paradox de Pío Baroja, la crema de més de 7.000 llibres és una tragèdia de primera magnitud, per als meus amics bibliòfils també.
Quan una gran part del fons de La Canuda va ser comprat per la llibreria El Siglo de Mercantic vaig pensar, que bé, ara tindré aquells llibres més a prop de casa i fins i tot en diumenge. Però sembla que una maledicció bíblica havia condemnat els llibres de la Canuda, havien pogut escapolir-se de l'especulació, del foc ningú els ha pogut salvar.
Beatty, un dels bombers de Fahrenheit 451, la novel·la de Ray Bradbury, portada al cinema per François Truffaut, afirmava que els llibres només serveixen per a que la gent se senti malament, el coneixement genera frustració, angoixes... i per tant, seguint les directrius del govern, calia cremar les biblioteques i perseguir als posseïdors de llibres. Ja se sap, per a alguns, especialment pels que tenen el poder i per a aquells que es creuen en possessió de la veritat, pensar, pensar diferent i formular preguntes és sinònim de dissidència, d'oposició i d'heterodòxia, i el signe dels temps només admet el pensament únic.
La nit del 15 de febrer cap Guillem de Baskerville va poder sortir d'entre les flames carregat de llibres salvats, el foc va cremar les idees, el saber. Però per sort molts Montag, Clarisse, Faber o Granger es refugien als boscos per a convertir-se en homes i dones llibre, en homes i dones lliures.
Segueix @jjcortesgarcia a Twitter i a Facebook