Que les nostres filles no hagin d'escollir

El passat mes d'octubre, dins el marc del Women Evolution que va tenir lloc a ESADE Creapolis, vaig poder seguir les interessants intervencions de moltes dones que han destacat en el seu camp. Però va haver-hi una veu que va calar fondo en mi i, n'estic segura, en totes les que érem allà.

Va ser la veu clara i potent de l'Elena Vila, l'actual tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica, Ocupació, Empresa i Comerç a l'Ajuntament de Sant Cugat. En un moment de la seva intervenció, va mostrar-nos una fotografia de la seva mà juntament amb les mans de les seves dues filles. I l'Elena, amb la veu trencada per l'emoció, ens va explicar a totes com li costa, com a mare, estar a l'altura de les necessitats del seu càrrec. I es preguntava si estava sent bona mare... Aquesta emoció seva va traspassar-nos i en aquell moment vaig pensar: -No anem bé-.

I no. No anem bé. Abans, les dones deixaven la feina pels fills. I ara, deixem els fills per la feina. Sacrifici un i sacrifici l'altre. Deixem el que estimem pel que ens apassiona. O el que ens apassiona, pel que estimem. I cap de les dues solucions és justa per a nosaltres. Per tant, no estem millor ara que abans. Segueixo veient massa dolor per aconseguir ser el que som: dones i mares. I la solució ha de ser una altra. I com l'Elena, i com ja mateixa, no vull que més dones se sentin culpables per seguir treballant en una feina que les apassiona. No. Això no és cap avenç.

No ens hem de sentir orgulloses per haver assolit èxits masculins. Hem de treballar per a una societat igualitària. I això necessita més canvis. Perquè les nostres filles no hagin d'escollir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.