Nous aires, nous reptes
Ara es planteja el fet de què la implementació de les energies renovables, sent la solució a aquest problema, poden ser el motor per crear ocupació en sectors a través de la innovació i les noves tecnologies i això passa bàsicament per la indústria. Perquè no ens enganyem, el sector industrial és necessari en l'escenari de l'economia des del punt de vista social i per altra banda és un sector que produeix unes arrels més fortes en el territori que les empreses tecnològiques pures.
Aquestes són bones notícies. La rehabilitació de la indústria és el camí per què passa la recuperació econòmica i la consolidació de l'ocupació i a demes permet un nivell d’estabilitat a un termini més llarg i sostingut. Tot ells elements dels quals estem necessitats. Però com totes les coses no ve sola, i juntament amb ella ve un moviment important i que hi va molt lligat conceptualment que és l'economia social o col·laborativa.
Nosaltres estem entrant en aquest model quan hi ha països que ja fa temps que hi son i la practiquen. Lluny de criticar-la cal entendre-la, perquè segurament serà quelcom que ha vingut per quedar-se i la seva dinàmica ens situarà en una nova dimensió de les coses. Fins avui l'economia es fonamentava per l’intercanvi entre béns i diners i ara ens adonem compte que el moviment col·laboratiu es fonamenta en dos pilars, l'accés en comptes de la propietat i a la segona oportunitat per les coses per tal de mantenir l'estabilitat social. Entrem en el món de l'intercanvi estructurat de béns i serveis.
Poc que ho rumiem ens adonarem compte de què aquests fets obren pas a un gran canvi en què seran en el futur les transaccions econòmiques i el paper dels nous sectors productius i tecnològics en tots els sentits. Ràpidament podrem pensar que aquests nous aires, tan fàcilment plantejats, ens situen davant reptes d’ampli abast i conseqüències.
Segueix a @lluisgodayolgen a Twitter.