Pep Blanes, gastrònom

Opinió

Proteïnes animals, proteïnes vegetals

Des de sempre m’han tingut el cor robat tres aparadors:

• La carnisseria, oferint-nos els seus productes com si fos una exposició.

• La peixateria, un espectacle de lluentor, on tot un fons marí es presenta en un aparador amb nom i cognoms. Carn i peix, aliments molt rics en proteïnes que no podem prescindir d’ells, però procurant que la dieta no contingui un excés ni una carència de proteïnes animals.

• La verdureria, on el verd dels vegetals també ens aporta proteïnes. S’aconsella que les proteïnes vegetals es combinin per a aconseguir un millor resultat proteínic. Les proteïnes animals són més completes que les vegetals, aquestes sobrecarreguen menys els ronyons i el seu procés d’elaboració és més sostenible. Els llegums (cigrons, mongetes, llenties, blat de moro, faves, pèsols) han de ser presents a la nostra alimentació, però també, i en gran manera, els productes de l’hort: pastanagues, espàrrecs, alls, remolatxes, albergínies, enciams, cebes, carxofes, espinacs, col, bròquil, coliflor, carbasses, carbassons...

Sabent regular l’ús de les proteïnes animals i les verdes obtindrem com a resultat una alimentació prou sana en una diversitat d’aliments com els que hem insinuat i que formen aquests tres aparadors rics en productes que, ben administrats, ens proporcionaran el benestar corporal que a tots us desitjo.