Les noves nissagues castelleres

El món casteller es divideix generalment entre la zona tradicional i la no tradicional. No m'estendré aquí en les raons de les dues zones, però sí en un dels aspectes que s'associa sovint a la zona tradicional: l'existència de nissagues castelleres bicentenàries que traspuen noblesa popular. Deu fer estremir fer castells sota la mirada del teu besavi retratat en un quadre al local d'assaig.

Amb l'esclat de la cultura popular catalana els anys noranta, sorgiren moltes colles castelleres que s'afegiren a aquelles que havien mantingut la flama en èpoques més difícils. El creixement fou tan generós que va atraure una nova fornada de joves, cridats pel profitós espai que l'activitat castellera moderna ens oferia: gratuïtat, promiscuïtat i viatges amunt i avall. La tradició i la flama la deixàvem per un altre dia.

Aquells joves vam créixer i madurar, afortunadament. I ens trobem ara amb mainada a casa que busca el seu lloc a la societat. El món casteller ha trobat la manera d'articular aquestes noves fornades a través de les colles universitàries arreu del país i ens adonem que els responsables d'aquestes entitats són sovint hereus dels boomers que vam suar la camisa.

Només un exemple: Ganàpies de la UAB. Als càrrecs de la colla trobem hereus i pubilles dels excaps de colla de Vilafranca, Sabadell, Sant Cugat o Minyons: Bach, Benítez, Comas..., un servidor... I la llista segueix allà on mirem. Vist així, les nissagues castelleres ja no són patrimoni de Tarragona: la zona no tradicional està creant la seva pròpia tradició i només li calen 25 anys més per poder assajar davant el quadre del besavi. Està la zona tradicional preparada per assumir-ho?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.