Pep Blanes, gastrònom

Opinió

Parlem del peix (i II)

A més del peix blanc també tenim el peix blau

Aquest peix té una proporció de greix superior al 5% en el seu teixit muscular, és un greix insaturat, per tant, beneficiós per la salut. La majoria del peix blau és migratori i pelàgic, o sia, que neden a marc obert i en aigües profundes. Els lípids del peix blau són beneficiosos com a prevenció de l’infart i de l’arteriosclerosi. Alguns dels principals peixos blaus: sardina, seitó, sorell, verat, moll de roca, tonyina, bàcora, salmó.

A la cuina un peix blau: salmó amb avellanes: en una plata de forn col·loquem uns lloms de salmó i en el recipient de la picadora hi tirem avellanes pelades, alls pelats, pebre rosa, fulletes de farigola i sal, ho piquem; damunt del salmó hi tirem mel i repartim la picada pel seu damunt, ho introduïm al forn a 200 ºC i ho deixem coure durant 15 minuts. Podem acompanyar-ho amb unes mongetes tendres o uns espàrrecs verds bullits.

No aconsellem menjar el peix cru, costum que ens ha arribat d’altres cultures i que no és recomanada per a les criatures, la gent gran i persones delicades degut a “l’anisakis”, un cuc blanc i transparent localitzat a les vísceres, la carn o la pell del peix; no és greu, però pot provocar molèsties.

En la previsió per evitar “l’anisakis” comptem amb dues opcions: coure sempre el peix a una temperatura mínima de 60º C durant uns minuts, graus que qualsevol guisat, planxa, fregit o al forn, agafen eliminant així el perill. L’altra opció és congelar el peix a -25º, almenys durant 24 hores. Aquestes normes estan reglamentades per una llei d’obligat compliment.

Per acompanyar la menja del peix es recomana qualsevol vi de qualitat, però amb baixa graduació, blanc, rosat o negre. S’ha de comptar amb el cava, atenció al rosat, molt adient!