Parlem de desigualtats

Amb motiu del 8M, Dones en Comú vam organitzar una xerrada amb Dolors Comas d'Argemir sota el títol Les cures avui: reptes polítics, socials i laborals. El tema ens semblava especialment oportú perquè exemplifica bé el lema d'enguany: "La desigualtat té moltes cares".

Les dades són clares: el temps que les dones dediquen a les cures triplica el que hi dediquen els homes, amb conseqüències directes en la seva vida laboral i econòmica. La més evident és la taxa d'inactivitat laboral femenina, situada al voltant del 35%, davant del 10% dels homes. Aquesta realitat es tradueix en jornades remunerades més curtes, més precarietat, més dependència econòmica i, finalment, pensions més baixes.

Aquest és l'escenari quan les cures es resolen dins la mateixa família. Però quan això no és possible, cal recórrer a ajuda externa, que gairebé sempre recau també en dones. Aquí apareix una segona desigualtat: la de les treballadores de la cura, majoritàriament migrants, sovint amb condicions laborals precàries, sense contracte, amb salaris molt baixos i amb un reconeixement social insuficient.

El tercer nivell és el de les cures en centres especialitzats o residències. També en aquest àmbit, el gruix de les professionals són dones, habitualment mal remunerades i poc valorades, amb plantilles insuficients, càrregues de treball elevades i un estrès constant, sense perspectives reals de millora professional.

Ens trobem davant d'un model clarament insuficient, insatisfactori i injust, que acaba penalitzant no només les dones, sinó el conjunt de la societat. Cal, doncs, un canvi de paradigma que implica que les administracions han d'assumir un paper més actiu i impulsar solucions estructurals que vagin més enllà de les respostes individuals que cada família pot trobar pel seu compte.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.