Qui de petit ha anat a veure “Els pastorets” no pot entendre que hi hagi un Nadal sense aquesta representació. I què seria d’una casa catalana, sobretot amb nens, sense el Pessebre i, tapat amb una manta perquè no agafi fred, l’afable Tió.
A Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, hi ha un petit conte, “Quieta nit”, sobre un Pare Noel que arriba a una casa on no el volen perquè allà, diuen, fan Reis. La polèmica està servida. I què me’n dieu de l’Arbre de Nadal que encara té detractors perquè el consideren una imposició dels països nòrdics. Benvinguts siguin els arbres, els tions, els caganers, els reis i tot allò que ens faci mirar el Nadal amb ulls d’infant i ser, com diu Sagarra en el seu gran Poema “homes de bona voluntat”.
I com que volem ser continuadors de tradicions, aquest any, el dia de Santa Llúcia, “Dia de l’any gloriós...”, tornarem, per setena vegada, a llegir els versos que ens han de portar a trobar el camí de Betlem, perquè El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra és, també, una cita ineludible d’aquests dies que s’apropen.
Les veus de cinc rapsodes i el cant del cor infantil de Fusió ompliran d’il·lusió la Casa de Cultura aquest Nadal. Us hi esperem.