Però què s’han pensat?
Des de l’estudiada i oportuna aparició de l’expresident Aznar a la vida pública, alguns ministres del PP han començat a moure fitxa. Objectiu: recuperar l’espai de dreta
La reforma pretén decidir quan una dona pot o no pot ser mare. Escolti, però què s’han pensat? Les malformacions del fetus ja no seran un supòsit per poder interrompre l’embaràs en un termini de temps.
La meva àvia i la meva mare no van lluitar perquè ara vostès retrocedeixin 30 anys en el dret de la dona i de l’home, de tots dos, a decidir sobre el fet transcendent de ser pares. Un govern no pot obligar uns pares a tenir un fill que naixerà potser amb una malformació o amb un grau de dependència que li impediran viure, gaudir o estimar.
La reforma és del 2010, han passat just tres anys, de debò cal ara una altra reforma? Les dades indiquen que al 2010 i el 2011 han disminuït un 7% cada any els avortaments i embarassos no desitjats gràcies a les polítiques públiques d’informació i planificació familiar.
Penso com va dir Marina Geli al Parlament “que ningú pot patrimonialitzar-se el dret a la vida”. I jo afegeixo: hi ha decisions íntimes, dures, trencadores que se circumscriuen estrictament a l’àmbit personal i moral. El que ha de fer el govern no és decidir-les o imposar-les sinó que sigui quina sigui la decisió es podrà fer amb garanties jurídiques i sanitàries.
Seguiu @vanesahernandez al Twitter.