Piotr Perski, la màgia de les taques

Passejant per la mostra una no pot deixar de pensar en com l'ull del pintor copsa els volums, ombres o transparències inherents a tota imatge sotmesa a la llum. L'ull del pintor tradueix al seu llenguatge plàstic la imatge que vol reproduir. L'ull de Perski ho trasllada magníficament al llenç, o suport que triï en cada ocasió, bàsicament a partir de taques de color i clars i foscos ben posats. És un talent aquest, un talent a tenir en compte...

Qualsevol pintor professional pot traduir amb una certa facilitat una imatge impresa o "viva" de tall realista al suport que cregui oportú i qualsevol pintor també, ho farà a la seva manera, fent ús dels recursos pictòrics amb què se senti més còmode. Perski ho fa i fa que al públic visitant de la mostra li sembli fàcil. És aquest punt de trobada del seu treball amb l'espectador, el que em sobta i sorprèn...

Trasllada a la realitat representada la màgia de la natura i sitúa a l'espectador a l'escenari elegit només valent-se del seu ofici. Simplifica la imatge fent ús tan sols del talent natural (i antiquat I "demodé" a hores d'ara) propi de la feina del pintor. No és fàcil trobar recreacions d'aquesta mena que parlin de simplicitat, ofici, taques, foscos i clars i que obviïn les orgies barroques i recursos pictòrics conceptuals que de ben segur engresquen el discurs però també distreuen del seu final natural. Un argument portat a la seva màxima expressió i fi.

Piotr Perski ens diu:

Sóc pintor, és fàcil, és el meu ofici, és el meu talent i no és una broma, flueix en mi de manera natural. La mostra de Perski a la Sala Rusiñol ens parla de com n'és de simple per un bon pintor traduir les imatges que veu i dur-les al seu terreny. Simple en el meu parer, no vol dir que al pintor li manqui rigor. Simple, no és pejoratiu... simple per a mi és un valor afegit, un valor afegit que juga el paper "d'ingredient secret", conjurant la màgia necessària perquè com a públic ens traslladem immediatament a l'emplaçament que ens proposa Perski.

Simple és allò que sempre escapa a la mirada comuna i és essencial per a la màgia.