Podem millorar l’eficiència dels serveis públics
Em limitaré al nostre Ajuntament de Sant Cugat que ha decidit actuar reduint despeses en matèria energètica com ho demostra l’inici d’un sistema automàtic d’il.luminació del carrer de César Martinell a tall de prova. Felicitem la idea si estalviem aplicant el mètode d’anàlisi de cost-eficàcia. Tinc confiança en la professionalitat dels regidors afectats.
Seguint el mateix raonament d’eficiència caldria revisar les funcions d’alguns serveis i d’alguns funcionaris o operaris, per evitar que el creixement de la ciutat, i el seu funcionament correcte, no faci augmentar plantilles amb l’argument del creixement.
Perquè dic això? Doncs simplement pel fet d’observar quotidianament alguns aspectes. La ciutadania és qui paga i per tant qui té el dret i deure de col.laborar amb els responsables elegits per gestionar els béns i patrimoni públics.
Així doncs em pregunto si, en el cas d’obres públiques, adjudicades a tercers, s’analitzen els temps pressupostats i preus horaris per realitzar els projectes. Com es pot explicar que durant una jornada laboral normal es vegin xarrant o fumant grups d’operaris a cada cantonada de l’obra, al matí i a la tarda, llevat naturalment de l’hora de dinar? Hem de pensar que la constructora hi perd diners, o té un marge tan ampli que li permet assumir la ineficiència? Jo crec que no. Les obres s’han de vetllar d’aprop si no volem pagar després allò conegut de les desviacions de pressupost imprevistes. (Si podeu passeu pel c/ Vallseca-Josep Irla, on es construeix el pont de Can Ravella o la urbanització de la Colònia Oller- I fase). Aquest és un aspecte indirecte de la contractació municipal.
D’altre banda, crec encara recomanable un altre aspecte alié a l’anterior, res a veure. Per exemple, el cas de la neteja de carrers, aquest sembla ser d’explotació directe municipal. No podrien els mateixos que porten el bufador de brossa o condueixen els cotxes escombra, informar simplement al Regidor o funcionari responsable, dels embornals que estan tapats o embussats tot l’any ? L’espectacle de carrers negats pels aiguats d’aquesta tardor, va ser sorprenent, però no insòlit. Per exemple, el carrer de Safareigs, sota la via del tren, l’accés impossible al pàrquing de l’estació per les escales i la rampa d’entrada, o moltes altres de les zones baixes de la ciutat. Tal vegada cal un curset de formació professional.
Més informació