Presa de pèl de la Biennal?

Algunes de les més de cinc-centes persones que han visitat la XXI Biennal d'Art Contemporani Català han manifestat que el que s'exposa és una presa de pèl, un art decadent, extravagant i provocatiu com algunes coses que es fan al Centre d'Art Maristany.

A aquestes persones cal dir-els-hi que no poden ignorar les noves tendències de la societat en general, i perquè ignorem la interpretació d'un fet, no vol dir que aquest no sigui important. Les sensibilitats d'avui dels joves que s'expressen a través del fet creatiu, són diferents de les del jovent de fa anys. Tota novetat creativa demana un cert temps fins que el puguem assumir socialment, com ha estat sempre en la història de l'art.

A Sant Cugat tenim un dels exemples més clars de l'art com a màxima expressió de l'ésser humà i de la inquietud d'una societat d'un temps determinat, com és el Claustre del Monestir, un clar i magnífic exemple d'art arquitectònic i escultòric del segle XII. Però, es pot considerar normal que després de l'esplendor dels cànons de bellesa clàssica grega, sorgeixi disset segles més tard un art tan diferent ple de personatges deformats, com és el romànic?, és a dir, l'estil que avui es pot veure en el Claustre no és art decadent en comparació amb la perfecció escultòrica del segle V a. de C.?

Però són tantes les coses que s'escriuen i es diuen aquests dies aquí, que si el fet artístic encara no s´ha agafat per les banyes, encara menys la ciutat en què es destrueix una bona part del seu passat, això molesta a una part de la societat i a algun polític. El què hauria de molestar, i molt, és que cap veu s'alci per evitar la desaparició total del Centre Aymat.