Presumpció d'honradesa
El periodista Ramón Lobo deia diumenge, 5 d'abril del 2015 a El Periódico en un article titulat "Un cadàver anomenat Sarkozy" que “acceptem que França és moralment superior, igual que els escandinaus i els països amb una empremta calvinista” i que això té més a veure “amb el complex d’inferioritat inoculat pel franquisme que amb la realitat”.
Ho afirmava Lobo en el context de l’acumulació de causes per tràfic d’influències, corrupció i finançament il·legal de les campanyes electorals passades de Nicolàs Sarkozy, començant per la que l’havia de tornar a portar a l’Elisi l’any 2012, al que va ser president de la República Francesa entre el 2007 i el 2012.
Un altre article a destacar. La Vangurdia es va fer ressò a la seva segona pàgina el dimecres 1 d'abril del 2015 de la frase que el diari britànic The Times utilitza per promocionar les seves delegacions arreu del món, en aquest cas la de Madrid. El seu delegat, Graham Keeley, sense gaire encert, escollí aquesta frase: “Xoriço no és només un nom d’un embotit, també és el nom en argot per a estafador: n’hi ha tants per aquí que em tenen ben ocupat”.
Doncs bé, en el país del xoriço, del qual per ara en formem part, una familiar molt pròxima es va deixar quatre anells a la pica d’uns lavabos públics en un centre comercial. Se n’adonà després de 45 minuts, cosa que li va fer pensar que algun xoriço se’ls hauria emportat. Contràriament, els quatre anells, sí, tots quatre, havien sigut retornats per una dona del servei de la neteja del centre a l’oficina d’objectes perduts.
Per cert, la dona no havia nascut aquí, sinó que havia immigrat al país. Ho dic perquè ara que som en precampanya electoral, els de sempre estan atiant, de nou, un discurs rascista per engrapar uns quants vots. Des de la Plataforma per Catalunya (PxC) fins a un Xavier Garcia Albiol (PPC) que declarà que s’havia de “netejar” Badalona, sense que cap membre del PP català repliqués aquestes paraules.
Per tant, vista aquesta anècdota, i d’altres que he viscut de primera mà, no crec que ni Catalunya ni Espanya siguin uns països de xoriços i sempre avantposaré la presumpció d’honradesa dels meus compatriotes. És veritat que hi ha un substrat de valors que a d’altres països no hi són, els quals són més proclius a la corrupció. Això s’ha de combatre, com també s’ha de combatre la mirada que es té d’Espanya, mentre en formem part, perquè el que més costa de canviar és el costum i el costum opina com el senyor Keeley. És igual que un expresident passi per la justícia si és de França, perquè sempre es tindrà una imatge idíl·lica del país veí. Per a Espanya, la seva imatge pesa massa.
Deixem doncs de dir que els polítics són uns lladres, que vivim en un país de pandereta, que aquí tothom roba i posem-nos a treballar ara. Comencem a netejar, aquí sí senyor Albiol, a fer net, començant per la declaració de la renda. I potser, quan se li estigui donant la volta al costum, veurem que ni nosaltres no érem tan corruptes, ni els francesos tan afortunats. Esmenem els nostres errors, la nostra imatge i fem del nostre país, Catalunya o Espanya, el millor lloc on treballar, estudiar... viure.