Propostes versus silenci

A vegades, la ciutadania demostra una maduresa sorprenent. I no perquè parli amb una sola veu, això seria massa demanar, sinó perquè, malgrat anys de relat confús i d'informacions esbiaixades, encara és capaç de formular opinions diverses, fonamentades i, sobretot, legítimes. Tot sembla indicar que hi ha una divisió d'opinions entre els residents a Sant Cugat respecte a les propostes que plantegem des de l'Associació de Veïns de Sant Cugat Propietaris a Torre Negra sobre el futur dels terrenys en desús de la zona.

Hi ha qui afirma que les nostres propostes tenen tot el sentit del món perquè responen a necessitats reals i urgents del municipi. D'altres, en canvi, sostenen que tot plegat només busca el lucre privat. I, finalment, també trobem els qui voldrien deixar la zona tal com està, com si el pas del temps i l'abandonament fossin una política pública respectable.

Però, fins a quin punt aquesta divisió està condicionada pel relat difús, esbiaixat, erràtic, i en moltes ocasions directament inventat, que el consistori ha anat alimentant al llarg dels anys de litigi? Una part de les opinions deriva, inevitablement, d'aquest relat institucional tan creatiu; però la majoria de ciutadans ens trasllada una altra cosa: que tenim raó i que les necessitats del municipi no es resolen amb immobilisme.

De fet, alguns veïns ens demanen, fins i tot, que cedim els terrenys per encabir-hi equipaments que beneficiïn el conjunt de la població: residències per a la gent gran, un hospital, un parc de bombers, un CAP, llars d'infants, i un gran parc públic on tothom pugui gaudir d'un espai verd digne. I és en aquest punt, quan escoltes aquestes demandes tan raonables, que t'adones de la paradoxa: mentre la ciutadania imagina solucions, l'Ajuntament continua impassible. Immòbil. Aliè, o potser indiferent, a les necessitats dels seus propis conciutadans.

I aquí és on tot plegat esdevé gairebé poètic. Perquè, mentre uns es barallen per mantenir la zona en un estat de letargia eterna i altres reclamen serveis essencials que no arriben mai, l'administració sembla haver assumit el paper de convidat de pedra: observa, escolta de tant en tant, i continua sense moure un dit. No fos cas que, planificar el municipi fos, efectivament, la seva feina.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.