Quan arribi setembre

Dolors Vilarasau Directora de teatre 25.08.2011 04.00 h.

Enguany, com que no tenia diners ni per anar a la perruqueria ni per anar de vacances, he decidit passar l’estiu a Sant Cugat. La terrassa de casa, que està molt bé i és molt confortable, dóna a uns horts i a unes plantacions casolanes de maria dels veïns; tot molt ecològic. És com llogar una casa rural, però sense haver de pagar el lloguer! A l’hora de dinar estiro una manta al terra i surto amb la carmanyola i amb un vas de plàstic amb aigua fresca de l’aixeta i m’imagino que estic de càmping als Pirineus; de formigues no me’n falten!

I, si li vull donar un aire més exòtic, trec el para-sol, la tovallola de platja, em poso el barret de palla i m’imagino que estic al Carib. Com que els veïns de baix han fet la mateixa opció que la meva, tenen una piscina inflable per posar el cul en remull i les criatures xapotegen de tant en tant a l’aigua. Tot això, provoca una banda sonora que m’ajuda a imaginar la calidesa de les platges tropicals (això sí, el temps d’aquest estiu no ha ajudat gaire!).

L’estiu és per descansar, i la veritat és que no sé que fan aquests indignats en ple més d’agost prenent el sol a la Puerta del Sol, o de què coi és queixen en plena canícula aquests joves anglesos maldestres (jo, què em pensava que tots els britànics eren un gentlemans i què quan s’acostava l’estiu estaven tots rostint-se a les platges de la pell de brau!)... i, no podrien parar una estoneta la guerra aquesta de Síria i deixar-ho pel setembre?... i la borsa, que no para de baixar, que li posin un tap!...i ja ens ho trobarem al setembre!

Aquests dies també he decidit que l’agost no és un bon moment per posar-se malalt, i menys encara per morir-se (no ho dic per mi, és clar!). Per tant si em fa mal alguna cosa intentaré passar amb cataplasmes i tirites, i amb una farmaciola de la Srta. Pepis, que encara guardo de quan era petita, per tal de no col•lapsar més el CAP de Sant Cugat, que ja tenen prou feina en atendre els veïns de Valldoreix, què no paren de posar-se malalts!

I al setembre ja ens ho trobarem!. Però, mentre, jo hauré guanyat al Monopoly, que encara guardo de quan era petita, uns quants euros que em permetran pagar-me els rebuts d’una mútua, les vacances de l’any que ve i la perruqueria.