Quan el gènere ens ordena la vida
'No seria més econòmic defugir d'aquest ordre i deixar que les persones siguin el que vulguin ser, més enllà de patrons de gènere establerts?'
Moltes són les qüestions que les docents hem de tenir en compte abans d'entrar a l'aula i fer classe de matemàtiques, música o medi natural. Així, el concepte de gènere, tot i tenir més o menys clara la seva definició, no sempre ens fa plenament conscients de la seva importància real quan es tracta d'educar o apropar als infants un contingut concret.
Observo que vivim en una societat en què la norma de gènere determina com s'ha de ser. Si ets un noi s'espera que t'agradi el futbol o rebre una caixa de peces Lego com a regal. Si, per contra, ets una noia, segurament la dansa i les nines t'encantaran. Quan, a grans trets, això no passa, les alarmes es desperten per avisar-nos que alguna cosa no va bé. Famílies i docents indaguem i investiguem el perquè de tot plegat amb la bona voluntat de donar raons a aquests comportaments que esperem. Però, per què ho esperem? Per què necessitem endreçar i tancar en capsetes la manera en com senten nois i noies?
Sembla que el capitalisme del gènere ens té molt ben entrenats; tot ordenat i dirigit cap al sistema establert que ens obliga a ser d'una manera concreta si ets noi, i d'una altra ben diferent, si ets una noia. Aprenem a ser noi o noia i acabem sent el que s'espera de nosaltres quant a gènere, fet que ens fa que tinguem massa cura de la pròpia imatge, la qual garanteix els arquetips que els altres accepten i, en conseqüència, aconseguir una opinió favorable sobre nosaltres. L'autoestima està en joc.
Tanmateix, no seria més econòmic defugir d'aquest ordre i deixar que les persones siguin el que vulguin ser, més enllà de patrons de gènere establerts? No creieu que la possibilitat d'experiències vitals creixen quan les identitats no queden marcades en néixer i, posteriorment en créixer, fent el que s'espera de nosaltres? És necessari establir una categorització de qui som i de com han de ser els nois i les noies?
Potser fora bo deixar d'encasellar, i evitar resoldre res envers com és un nen o una nena, i no tancar res, mantenir les capses obertes. I és que la norma està en moviment constant, i no hi ha veritats absolutes sobre com i qui són les persones, només cal identificar, respectar i acceptar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.