Verònica Bronstein Smud és fundadora i directora de l'Institut de la infància de Barcelona.

Opinió

Quan ser finalista és el millor premi

Diumenge passat es va celebrar la gala dels Premis Ciutat de Sant Cugat, en la qual vam quedar 14 finalistes entre 68 candidatures presentades

Al matí següent vaig rebre el següent missatge d'una de les persones més valorada, apreciada i respectada de la nostra ciutat:

"Encara que no hagis rebut el premi físicament, considera't receptora de l'afecte i la gratitud de moltes persones que valoren el teu amor al que fas. Un gran petó."

En els últims mesos vaig rebre tants reconeixements, (començant per ser escollida Personatge de l'any 2011 a la ciutat per part dels periodistes del Diari de Sant Cugat, fins arribar als Premis Ciutat de Sant Cugat) que necessitaré una bona quantitat de temps per assimilar totes les mostres d'afecte, l'entusiasme de la gent i tantes i tantes paraules de suport pel treball que fem des de l'Institut de la infància. Aquest missatge és un bon exemple, igual que les paraules de Marta Cailà a l'entrevista al TOT Sant Cugat. A la pregunta : - "Ara que el jurat ja ha deliberat, a qui premiaria?", ella respon: -"Això és molt difícil. Tots tenen molts punts a favor: han pencat per la ciutat, molts sense afany de lucre. Jo he descobert, per exemple, la Verónica Bronstein. No sabia que havia organitzat tants actes a favor de la lectura i dels infants." Personalment les paraules dites amb sinceritat, reconeixement i afecte han sigut el millor premi.

Vaig gaudir molt de cada moment durant aquest mes previ a la final, perquè vaig sentir que ser finalista, encara que fora al meu nom, significava que per a la nostra entitat per fi havia arribat el moment que es valorés el treball voluntari i col·lectiu de tantes persones i ens va permetre que molta més gent ens conegui. Em sento afortunada perquè durant aquestes setmanes hem pogut transmetre moltes de les nostres idees en les quals treballem des de fa 8 anys a la ciutat: La de ser una entitat que és oberta a tots i que no té més requisit que el desig de participar i formar part d'un espai col·lectiu. On el pagament dels socis a l'entitat no és en diners sinó en treball i temps que li dediquem des de fa anys per treure endavant un model associatiu innovador i necessari per a famílies i escoles. On els professionals, pares i educadors podem trobar-nos a compartir inquietuds i comprometre'ns a construir una societat més sensible. Una organització en la qual no solament formem part els que estem en el dia a dia i dinamitzem des de dins l'entitat, sinó que treballem en xarxa al costat d'altres institucions i agents socials.

Una entitat en la qual els mitjans de comunicació, empreses i altres entitats també formen part d'una plataforma social perquè pensem que junts podem construir una ciutat més sensible amb les necessitats dels infants. Una entitat que quan desitja crear i aportar propostes a la societat, no espera a rebre subvencions econòmiques sinó que busca la manera de treure endavant els projectes i els porta a terme. Que el seu valor més important són les persones, i no és una frase feta ni un slogan, sinó un valor que tots perceben quan s'apropen a nosaltres. Que som més que la suma de les parts que la integrem per les sinergies i química que hi ha entre tots els que formem part d'ella. Pel molt que aprenem, compartim i vivim junts. Perquè ens seguim emocionant amb cada reconeixement, paraules i mostres de suport. Per tot això, no puc sentir-me més agraïda i commoguda enfront de la generositat d'haver-nos concedit l'oportunitat de ser finalistes i agrair a la gent que va votar la candidatura per fer escoltar la nostra veu, en definitiva la veu dels nens a la nostra ciutat.

Per tot això i perquè creiem que la infància no és el futur sinó que és el present continuarem treballant amb més responsabilitat que mai al saber que fora de l'entitat també hi ha molta gent que ens estima, valora i vol que continuem construint .

Gràcies, gràcies i gràcies!