Què faig amb les teves dades?
Un vehicle negre que acostuma a passar pel barri a gran velocitat i que ha espantat més d’un
Passejava pel barri de l’Eixample pensant sobre quin tema tractar en el pròxim article. Les eleccions? Les tenim a tocar i ens hi juguem molt. A més hi ha uns quants santcugatencs a les diferents llistes... Podria estar bé escriure sobre els comicis per tal d’animar la participació. No tenim cap dret a queixar-nos si no exercim el que hauria de ser una obligació ciutadana: votar. Però no ho acabava de veure. Segur que el DIARI de Sant Cugat aniria ple del 27S...
També rumiava sobre la possibilitat de denunciar el fenomen ‘caques humanes’. Em van comentar fa uns dies que, als marges del passeig de Gaudí, hi havia un espai molt sospitós on els gossos els agradava anar. Resulta que hi ha excrements humans, sembla que de nens (als gossos, per fastigós que sigui, els agraden). És a dir, mares i pares que porten els nens a jugar i que, davant el temut “tinc caca”, els diuen que vagin als arbusts a desfogar-se. Increïble, oi?
Per descomptat, deixen el regalet. Com a mínim que portin bosses, com fem la majoria de propietaris de cans! Però vaig desestimar la idea, ja que volia treballar el tema una mica més en altres zones on també passa, i on la merda no és de nens, sinó d’adults.
Quan ja arribava a casa, vaig tenir un esglai en tenir la sensació que m’anaven a atropellar. Una altra vegada ell. Aquell cotxe petit... Aquesta vegada no se m’escaparia. Li vaig fer una foto. Un vehicle negre que acostuma a passar pel barri a gran velocitat i que ha espantat més d’un. Un conductor jove que es creu que Sant Cugat és Montmeló. Un noi que no pensa que pel carrer pot creuar un nen, un avi, o qualsevol persona i que, amb la rapidesa que va, acabarà atropellant algú.
El conductor em va veure fent la foto. Va girar i va venir accelerat a trobar-me. “Tens algun problema?”, em va preguntar. “Sí”, li vaig dir: “La teva velocitat. Ja t’he vist unes quantes vegades. Corres molt i tindrem un disgust”. La seva resposta va ser: “Que jo corro?”. I, tot seguit, un amenaçant “m’he quedat amb la teva cara”.
I vaig pensar: “I jo amb la teva i, a més, amb la teva matrícula”. I ara tinc un tema més: “Què faig amb les teves dades?”.