Esther Madrona, publicitària. FOTO: A. Ribera

Opinió

Regal de Nadal

Your browser doesn't support HTML5 video

Per aquestes dates tan assenyalades, a tots ens agrada somniar, ni que sigui per un moment, en allò que ens agradaria que ens regalessin. Jo fa unes setmanes que hi penso i ja sé què vull demanar. Potser és un regal agosarat, i potser és impossible que el meu somni es converteixi en realitat… però per desitjar que no quedi!

Estimat Tió de Sant Cugat, aquest any he estat prou bona i penso que em mereixo que, ni que sigui, et llegeixis atentament la meva carta i intentis fer-la realitat. Amb aquest regal no només em faràs feliç a mi, sinó que moltes altres persones, santcugatenques totes, també serien una mica més felices.

Per sort o per desgràcia, a Sant Cugat hi ha un munt de gent que participa d’activitats culturals i requereixen un espai on practicar la seva activitat abans d’exhibir-la al carrer. No t’estranyarà que et parli del cas de Gitanes (sí, #hemcreatunmonstre), però és un monstre nòmada. Gràcies, Tió, per haver-nos regalat un espai com l’Auditori per poder-hi assajar, un espai caigut del cel, però deixa’m que demani una mica més...

Fa uns dies Gitanes no va poder fer assaig perquè no hi havia un espai municipal lliure per poder-hi fer ballar 100 persones... Em va saber greu pensar que en tota la ciutat no era possible trobar això que necessitàvem: no per falta de ganes ni bona intenció de tècnics i treballadors, sinó perquè no hi ha un lloc així en tota la ciutat.

Queda clar, no, el que el vull demanar? Sí: un espai gran, diàfan, polivalent, cèntric, amb equip de so... En definitiva, un lloc que pugui ser utilitzat per totes aquelles entitats que ho necessitin! És possible? Jo si tanco molt molt fort els ulls ho veig...

Vinga, Tió de Sant Cugat, fes-me una bona cagadeta...

Segueix @esthermadrona a Twitter.