Reinventar-se (tornar-se a inventar)
Escolto a polítics d’arreu (ajuntaments, autonomies i estats) parlar de com, fins i tot mantenint el nivell d’ingressos, no és possible atendre els compromisos de pagament. Els escolto també, preocupat, descriure en detall per què és impossible (???) adaptar els costos i assolir la viabilitat. Observo, esparverat, el lamentable espectacle de retallar allò que és bàsic, evitant atacar allò que és inútil. Sospito, amb desànim, que no hi ha ningú analitzant el problema de debò i trobant-ne solucions. Comprenc, amb enyorament, que estem al davant de la fi d’un model. No tan sols econòmic. Probablement de més gran abast.
Escolto a empresaris parlar de reduccions d’ingressos (en els darrers 2-3 anys) superiors, en conjunt, al 40%. Els escolto, també admirat, descriure en detall com han estat capaços d’adaptar-se a la nova situació. Si els ingressos cauen un 40%, no és molt difícil calcular quant han de caure les despeses. I ho han fet. Observo, il·lusionat, que n’hi ha que, fins i tot, ho han fet tan bé que han aconseguit millorar la seva companyia, productes, relació amb clients, cobertura geogràfica, model de negoci, model de marges, etc.. I han millorat tant i tant, que lluny de simplement adaptar-se, han aconseguit incrementar notablement la seva rendibilitat i competitivitat. S’han fet millors. S’han reinventat.
Amics, amigues (o era a l’inrevés?). Benvinguts a una nova era econòmica. Reinventeu-vos. Del tot.
Molta sort.
Segueix a @joanalsinaj al twitter
Més informació