Reivindicació de la bondat

 “Persones populars, pintoresques, arquetípiques. Em pregunto si no són ells els que m’han triat a mi.”

Parlo amb Pep Pujol al vestíbul del CMSC, on exposa dotze retrats de la seva col·lecció en blanc-i-negre de personatges santcugatencs.

“Vull fer una crònica dels meus conciutadans en aquest moment històric. Tot canvia contínuament. El forner de Mira-sol, que sembla sortit d’un quadre de Brueghel el Vell, ja no exerceix, però he arribat a temps de fer-ne un registre, del personatge i de la seva professió. O de l’amo del Bar Catalunya, que es deia Antoni Belda. El vaig posar davant la taula de marbre, amb l’arrambador de fusta i la llum que entrava per la finestra i vaig copsar una persona reservada, seriosa, com distant, tal com era. També els dos cambrers bessons, que jo confonia. Un apareix més extravertit i l’altre més introvertit. Però no faig un retrat psicològic, on es revela la part secreta de la persona. Ho puc veure, però per ètica no ho vull treure. Intento que sorgeixi la part bona de cadascú, que hi és. I aquest és el meu do, fer que aflori a la llum el fons de bondat que tothom té.”

“Vaig néixer a Guisona i vaig arribar a Sant Cugat per casualitat, tot i que potser era el meu destí. Solo dir que, si sóc un arbre, tinc les arrels a la Segarra i m’han crescut les branques a Sant Cugat. M’hi trobo bé, amb l’energia del Monestir, i la gent, que és molt amable, gens tancada.  Aquí he anat fent com a fotògraf de capçalera. Moda, publicitat, bateigs, casaments, en definitiva: servir. També naturalesa. Però, de tot el que he conegut, em quedo amb el retrat i amb la crònica de la gent quotidiana.”