Rètols a les botigues

Camino pels carrers de Sant Cugat. Estan plens de gent i de botigues amb els seus aparadors encisadors. Impossible de passar de llarg i no fer-los un cop d'ull abans. Hi ha de tot. Quan reprenc el passeig, de vegades trobo algun babau que ve de cara, distret amb el mòbil i t'has d'apartar.

Ja, saturat de tants vianants, busco llocs solitaris, racons on es respira la flaire de poble d'abans. Cases que encara no han estat modernitzades i conserven l'embruix de l'entrada amb el petit jardí i el reixat que el deixa veure. Cantonades que sembla que no et duguin enlloc, però sí, et porten a altres indrets bonics. Us convido a que, un dia qualsevol, doneu una volta, tot buscant-los i descobrint-los. Sant Cugat està ple d'aquests racons mig oblidats. Perquè el monestir, no és pas l'únic encant del poble. Ni de bon tros.

Quan torno a casa i passo pels carrers plens de botigues, m'adono que moltes tenen rètols estrangers. Què els passa? Potser pensen que així són més moderns? Potser creuen que tindran més clients? Si us plau, la bellesa del rètol en català, del mot en la nostra llengua, no la supera cap altre idioma.

Trobes també els diaris plens d'anglicismes, de mots forans, que no és pas que siguin lletjos, és que neguen la bellesa i la riquesa de la nostra llengua. Nosaltres, els del conjunt monàstic més important del comtat de Barcelona, tenim el deure de lluitar pel nostre idioma. També és el més important per a nosaltres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.