Revolta a la residència?

Aquest article el van originar, sense saber-ho, dos bons amics meus. Ella, executiva, 50 anys, experta del sector del comerç. Ell, arquitecte, 71 anys, fent un post grau en el sector del gaudi de les pistes de pàdel. Tinc el privilegi que són, el dos, uns magnífics "culs inquiets", sempre interessats en qualsevol iniciativa en defensa dels +60. Gràcies a ells, i a altres amics, em falta temps per accedir a tantes informacions, a tants referents, a projectes i a realitats que confirmen allò que alguns denominem l'empoderament que va protagonitzant el nostre col·lectiu.

Hi ha dues "perles" que els hi agraeixo especialment que compartissin. Són ben diferents, com els amics. Una és clarament intimista, transcendent, una reflexió des de l'excel·lència. L'altre és exigent, quasi una declaració, reclamant i definint un repte. Ambdues refermen que els majors de 60 anys cada dia tenim més a dir i a fer.

La científica Rita Levi-Montalcini, Nobel als 77, va voler justificar-se, superats els 90 anys, amb una afirmació que emociona: "Tinc l'obligació d'aportar vida als 20 anys que la ciència m'ha regalat". L'escriptora basca Arrantxa Urretabizkaia, mentre s'apropa als 80, tot publicant i guanyant premis literaris, assegura que aquells que ens governen "no són conscients del canvi que s'està gestant a les residències, pensades per persones absolutament dòcils. Hi està arribant un grapat de velles i vells que ni es plantegen adaptar-se a això".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.