El revolucionari acte d’entrar en una llibreria

Encara falten dues setmanes per Sant Jordi, però ja es comença a respirar un ambient una mica diferent, especial, amb novetats i recomanacions literàries a l’alça i les floristeries que, a poc a poc, es començaran a farcir de roses. Al capdavall, aquesta Diada ens reivindica com un país —i també una ciutat— amant de la cultura i també de la nostra llengua pròpia.

Certament, és molt temptador reivindicar, i fins i tot idealitzar, el 23 d’abril; una jornada en què riuades de gent passegen pels carrers dels pobles i ciutats de Catalunya per regalar-se llibres i roses, donant suport al comerç local que representen aquests establiments.

Però el repte, potser, és precisament el que passa a partir del dia 24. Poques setmanes després, en els vagons dels trens dels FGC, els mòbils i els auriculars han recuperat el terreny breument perdut i tornen a guanyar —i de llarg— la batalla a la literatura. Segur que molts de nosaltres ens hi hem fixat.

Les botigues de proximitat, aquells espais que ens arrelen i ens identifiquen amb Sant Cugat, formen part d’un imaginari col·lectiu que hem de preservar i protegir, i necessiten el nostre suport més enllà d’un dia puntual.

No, no es tracta d’assenyalar ni culpabilitzar ningú, però sí de reflexionar sobre quin model de ciutat volem. Al capdavall, el degoteig de botigues emblemàtiques —incloses llibreries— que han anat desapareixent de Sant Cugat és una evidència.

Avui dia, entrar en una llibreria pot suposar un doble acte revolucionari: pels temps convulsos en què vivim, en què necessitem més que cultura i sentit crític que mai, i per ajudar a preservar l’ànima i l’encant del lloc on vivim.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.