Sagarra i el periodisme
Si a la lectura de La filla del Carmesí vàrem tenir l’oportunitat d’aproximar-nos al Sagarra més conegut: vers sonor, riquesa de llenguatge i construcció de personatges, sobretot els femenins. En definitiva, una obra feta amb una gran mestria. Ara, els hi recomano sense embuts, i perdonin la immodèstia, que vinguin a veure Passi-ho bé, Senyor Sagarra construït a partir articles apareguts en la premsa de l’època, al diari La Publicitat i al setmanari El Mirador i, després, recopilats en els reculls Cafè, copa i puro i L’aperitiu. Res a veure amb els articles de la premsa actual!
Cadascun dels articles de Sagarra són petites obres mestres literàries, petits monòlegs del personatge amb si mateix, que parteixen d’una anècdota o d’un fet puntual i que els fa evolucionar cap a una cosmogonia i una visió de l’ésser humà. Els seus articles retraten tota una època i descobrirem un Sagarra culte, cosmopolita i de llengua esmolada amb una bona dosi d’ironia i de mala bava, encara que, de vegades, també tendre o desencisat.
Si molta de la premsa actual és una mena de fast food per llegir, tirar i oblidar, jo els asseguro que llegir i escoltar Sagarra els proporcionarà el plaer d’un gran menjar. Ignoro si a les escoles de periodisme actuals hi ha alguna assignatura que impliqui llegir Sagarra, però de vegades penso que convindria. I ja em perdonaran aquells articulistes de la nostra premsa que siguin “les honroses excepcions” del que acabo de dir, perquè “haberlos, haylos”.