Salvem la Casa Aymat

Una de les construccions antigues, de la qual encara se'n conserva una part és la Casa Aymat. Aquest Centre va situar aquest poble mil·lenari entre els pobles de cultura contemporània d'Europa.

Sempre he dit que porto fibra tèxtil a la sang, pel que va representar i representa encara per a mi la Casa Aymat, perquè va ser on l'artista Tomàs Aymat, en temps de la Mancomunitat, va introduir de nou l'art del tapís a Catalunya, i s'hi creà la seva manufactura. Aquesta va ser una etapa gloriosa per aquesta disciplina, no només en temps d'Aymat sinó també en temps de Samaranch, que hi va crear l'Escola Catalana de Tapís.

De nou el tapís marca les arts a Catalunya, avui en molts indrets oficials, públics i privats és poden contemplar les creacions tant de catifes com de tapís fetes a Sant Cugat. Aquella casa ens marca com indret d'art que transforma una part d'Europa.

Ara, voldria manifestar el meu total desacord de com ha sigut tractat l'art del tapís històricament a la nostra ciutat i tot el que aquest món ha representat per la ciutat que diu ser cultural.

Avui he visitat aquell històric edifici de la Casa Aymat, que els anys '20 i fins als anys '80 havia congregat tots els artistes destacats i intel·lectuals del país. Ara, és buit, parets netes i sense l'ànima tèxtil. Aquell temple que tots vàrem conèixer, avui s'ha destinat a nous usos. Què en dirien tots els intel·lectuals i gent del país que varen viure aquells fets importants del nostre art?.

Aquelles parets són plenes de la història de la moderna tapisseria, no només del país, també d'Europa, i em pregunto perquè es tracta així un dels indrets que ens marca com a poble d'art, dins la història de l'art del segle XX?.

Potser dirien el mateix que jo: "Així, no es tracta l'art contemporani català. Salvem la Casa Aymat"