Salvem les Lectures a la Fresca
'Aquest article vol ser una crida per salvar aquest patrimoni immaterial que tenim el goig de gaudir'
L'estiu de la pandèmia, Dolors Vilarasau em va demanar un monòleg per les Lectures a la Fresca, aquelles que es van fer al claustre del Monestir. Juntament amb altres escriptors santcugatencs, vaig passar d'espectador fidel a autor, perquè és clar, a la Dolors no se li pot dir que no. Des de llavors, he entès que són el nostre veritable festival cultural d'estiu. Si Barcelona té el Grec o Vilabertran la Schubertíada, Sant Cugat té les Lectures a la Fresca. Aquest és el nivell d'un format guanyador, que engresca públic popular i cultivat, jove i gran, i que treu el (bon) teatre del temple per dur-lo a espais amables que ja els hem fet nostres. De tot plegat, ja fa més de vint anys.
La Dolors necessita un descans per qüestions de salut, de les quals li desitjo una ràpida i satisfactòria recuperació. Però sobretot, necessita un descans de lluitar contra tot i contra tots per tirar endavant, cada estiu, el festival. I amb això vull dir que necessita el suport d'una iniciativa ciutadana que sigui capaç de liderar la continuïtat de les Lectures a la Fresca, que ja l'any passat es van veure compromeses, i que enguany sembla que se suspenen.
Aquest article vol ser una crida per salvar aquest patrimoni immaterial que tenim el goig de gaudir. Penso que l'Ajuntament, autors, actors, mitjans, entitats i tots plegats tenim l'obligació de fer-hi alguna cosa. Demano al meu amic Josep Maria Vallès que, des de l'alcaldia, lideri el que calgui fer i em poso a la seva disposició. També a l'amic Àlvar Roda, que hi posi tota la força de l'Ateneu, i al TOT Sant Cugat que, com a líder d'audiència, s'hi comprometi.
Som-hi, salvem les Lectures a la Fresca
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.