Sant Cugat, una ciutat rica i pobra alhora
'No es tracta només de reconèixer el passat, sinó de garantir un llegat per al futur. Una ciutat sense memòria artística és una ciutat sense identitat'
Sant Cugat és una ciutat amb un gran potencial cultural, però tristament amb un patrimoni artístic públic escandalosament escàs. Malgrat la seva riquesa econòmica i la llarga tradició d'artistes que hi han viscut i treballat, l'Ajuntament no ha destinat cap pressupost significatiu a l'adquisició d'obres d'artistes locals. El resultat és un buit patrimonial que no fa justícia a la història artística de la ciutat.
A la Floresta, des dels anys trenta, artistes de primera línia hi han tingut l'estudi i la inspiració. El cas més destacat és el del gran escultor Apel·les Fenosa, reconegut internacionalment, que hi va tenir el seu taller abans d'exiliar-se. I després, al llarg de les dècades, creadors com Joaquim Chancho o Àngels Ribé han deixat empremta al territori. Tots ells amb obra present als principals museus i col·leccions del món, però invisibles al patrimoni artístic de Sant Cugat.
Tampoc s'ha donat el reconeixement que mereix Maria Teresa Codina, figura clau en l'art del tapís, o a Josep Royo, altre dels que fan la ciutat d'art en els anys seixanta i setanta. Oblidats els artistes emergents i consolidats que des dels anys seixanta han configurat una escena pròpia i viva. Sense la seva obra als espais públics o col·leccions municipals, el relat artístic de la ciutat queda incomplet.
No es tracta només de reconèixer el passat, sinó de garantir un llegat per al futur. Una ciutat sense memòria artística és una ciutat sense identitat. Cal una política cultural valenta, que aposti decididament per preservar i exhibir l'obra dels nostres artistes. Sant Cugat no pot continuar sent una ciutat rica i, alhora, tan pobra en patrimoni artístic.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.