Pep Tugues, director del Teatre-Auditori

Opinió

Sant Cugat i Lleida porten el Ballet Nacional de España als escenaris catalans

A Sant Cugat es podran veure dues de les coreografies de la companyia, <em>Grito</em> i <em>Suite Sevilla</em>, i Lleida estrenarà el muntatge <em>Sorolla</em> a Catalunya, tot sota la direcció d&#8217;<strong>Antonio Najarro</strong>

Clarament, després de Sara Bara amb La Pepa, i abans de rebre els Brodas Bros i el Malandain Ballet Biarritz, el BNE és una aposta per la dansa de qualitat dins la nostra programació. La companyia ha evolucionat en concordança als temps i ha sabut preservar l'interès per tots els estils del ball espanyol, interpretant coreografies d'Escola Bolera, flamenc i dansa espanyola estilitzada, entre d'altres. D'altra banda, s'ha conjugat tradició amb modernitat i no s'han oblidat aspectes fonamentals com la formació. Per aquesta raó, el BNE també oferirà, com és tradicional en les companyies de dansa que actuen al Teatre-Auditori, un assaig obert dues hores abans de l’actuació.

Fundat per la Direcció General de Teatre i Espectacles del Ministeri de Cultura el 1978 el Ballet Nacional Espanyol va comptar amb Antonio Gades com a primer director (1978-1980). Després, el BNE ha estat dirigit per Antonio (Ruiz Soler) (1980-1983), Maria de Ávila (1983-1986) José Antonio (1986-1992), Aurora Pons, Nana Lorca i Victoria Eugenia (1993-1997), Aída Gómez (1998-2001), Elvira Andrés (2001-2004) i José Antonio (2004-2011). Des del 2011 és Antonio Najarro qui està al capdavant d’aquesta companyia, que des del 2004 no actua a Catalunya.

Al llarg dels seus 36 anys de funcionament, s'han interpretat en els teatres més prestigiosos del món obres emblemàtiques com Medea de José Granero, Dansa i rumb de Mariemma, Ritmes d'Alberto Lorca, Fandango de Soler de José Antonio, El Barret de Tres Pics a les versions d'Antonio i de José Antonio, El Concert d'Aranjuez de Pilar López o Bodas de Sangre i Fuenteovejuna d'Antonio Gades.

Grito, una coreografia especialment creada per Antonio Canales per al Ballet Nacional de España i estrenada al desembre de 1997 al Teatro Pérez Galdós de Las Palmas, fa un breu recorregut per diferents ‘palos’ del flamenc: Seguirillas, Soleá, Alegrías i Tangos. En paraules d’Antonio Najarro, Grito té “una presència que mostra l’ànima d’Antonio Canales, el seu estil, la seva expressivitat i una manera d’entendre el flamenc que és única i innovadora”.

A ‘Suite Sevilla’, Antonio Najarro, dóna vida a una nova creació coreogràfica a través de la Dansa Clàssica Espanyola fusionada amb les noves tendències avantguardistes d'aquest art amb un llenguatge que caracteritza i regeix el seu estil personal com a creador. La partitura de Rafael Riqueni plasma aromes, tradicions, enyorança i nostàlgia. En ella convergeixen les guitarres flamenques juntament amb la resta d'instruments flamencs, descrivint paisatges andalusos. Des d'aquesta enyorança i la nostàlgia va ser concebuda, ja que va ser a Madrid, on es va compondre.

Dues propostes per assaborir intensament la dansa.


+ info Ballet Nacional de España: http://balletnacional.mcu.es/index.php/es
Vídeos: http://www.youtube.com/user/balletnacionalespana

Segueix @PTugues i @teatreauditori a Twitter.