Opinió

Sant Cugat: més enllà del prestigi econòmic, una ciutat d'art i cultura

'Ara més que mai, cal defensar la imatge artística de Sant Cugat. Fer-la visible, estimar-la, integrar-la en les polítiques públiques i en el relat oficial'

Sant Cugat ha sabut projectar una imatge d'èxit: ciutat jove, pròspera, amb un creixement econòmic envejable i una qualitat de vida reconeguda. Però no podem permetre que aquest reconeixement es converteixi en un miratge que eclipsi una part essencial del nostre patrimoni: la seva riquesa artística i cultural. El nostre poble -convertit en ciutat- ha estat bressol d'artistes, galeries, tallers i escoles que han deixat empremta al país i han construït un relat que va molt més enllà de les dades demogràfiques o els rànquings de renda.

La cultura és l'ànima d'una ciutat. Sense ella, qualsevol èxit material queda buit. A Sant Cugat, l'art ha sigut motor de cohesió, d'identitat i de projecció. L'Escola Catalana de Tapís -Casa Aymat- és imatge internacional en la qual figures com Joan Miró, Amèlia Riera, Grau Garriga, Tharrats, Subirachs, i espais com la galeria del signant, han sigut pilars d'un relat col·lectiu que ens singularitza. No podem perdre aquesta memòria, ni deixar que l'art ocupi un paper secundari davant l'empenta d'altres valors més fàcils de vendre.

Ara més que mai, cal defensar la imatge artística de Sant Cugat. Fer-la visible, estimar-la, integrar-la en les polítiques públiques i en el relat oficial. Perquè si volem ser una ciutat exemplar, no n'hi ha prou amb créixer: cal saber què volem ser i què volem explicar al món. I la nostra història artística és un relat que mereix ser escoltat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.