Sant Isidre

Fins aleshores, veneraven sant Galderic, pagès rossellonès; sant Medir, pagès vallesà; sant Faust, del pla de Lleida, a més dels sants Abdó i Senent, els cossos dels quals es guardaven a l’indret pirinenc d’Arles de Tec, venerats per tota la pagesia.

A finals del segle xvi, el rei va patir una greu malaltia i els metges no li trobaven guariment. Encara que en el nostre país no es coneixia el sant madrileny Isidre, la reina li va demanar ajut per a la salut del monarca; el sant se la va escoltar i el rei es va recuperar. Des d’aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre la població rural.

A continuació, la pagesia catalana va anar adoptant-lo com a patró, substituint els sants als quals fins llavors havien venerat, encara que alguns eren pagesos catalans com sant Galderic, sant Medir i sant Faust.

La devoció dels catalans no fou seguida per la majoria de llocs de la península, ja que hi havia comarques on era ben desconegut.
L’any 1623 les parròquies de Santa Maria del Mar i del Pi van rebre relíquies del sant madrileny, i ho celebraren amb diferents cerimònies religioses.

Els hortolans de les hortes del Raval, a prop dels portals de Sant Antoni, de Sant Pau i de Santa Madrona, que fins aleshores havien venerat els sants d’Abdó i Senent (que popularment es coneixen com sant Nin i sant Non) van compartir la veneració amb sant Isidre a l’altar de la parròquia del Pi.