Sant Jordi de 2014: celebració i reivindicació
La Diada de Sant Jordi és probablement un d’aquells dies en que els catalans i les catalanes sortim al carrer orgullosos d’haver-nos inventat una festa que probablement envegen totes aquelles persones que han tingut l’ocasió de viure-la alguna vegada al nostre país
La imatge més típica del dia, a banda de les parades de llibres i roses omplin les places i carrers de tots els pobles i ciutats del país, és sens dubte les taules d’escriptors i escriptores signant llibres. A Sant Cugat, aquesta imatge ja l’hem viscut aquest darrer cap de setmana. Són trenta-tres els santcugatencs i les santcugatenques que han tret un nou llibre des del Sant Jordi de l’any 2013. Un autèntic luxe per a una ciutat, poder gaudir de tan bona literatura local.
Sens dubte, aquesta proliferació d’autors i autores diu molt del nostre municipi. Però a mi m’agradaria que el compromís de la nostra ciutat amb la cultura vingués també per part de l’administració. El dia de Sant Jordi gairebé tothom es compra un llibre, o bé el regala, fins i tot aquelles persones que no en tenen el costum fan una excepció. Però si realment ens creiem que llegir és cultura, cal facilitar-ho a tota la ciutadania, durant tot l’any i en aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat hi té un paper rellevant.
Des d’ERC Sant Cugat, no és la primera vegada que reclamem una biblioteca que estigui a l’alçada del que Sant Cugat es mereix. Un espai que sigui un referent cultural per a la nostra gent, des dels més petits, fins als més grans, passant pel nostre jovent. És precisament aquest jovent, a través de la JERC, que ha reivindicat en diverses ocasions, la necessitat d’una nova biblioteca central urbana dotada d’un major nombre de places, de nous recursos telemàtics, d’un fons bibliogràfic i que compti amb uns horaris adaptats a les necessitats i demandes del jovent i el conjunt de la ciutadania. I mentre aquest nou equipament no es digui a terme, cal ampliar la Biblioteca Central Gabriel Ferrater en horaris i fons bibliogràfic i cercar espais alternatius per a l’estudi.
Les biblioteques de proximitat són un bon recurs per als barris i districtes de la ciutat. En aquest sentit, la biblioteca Marta Pessarrodona de Mira-sol n’és un bon exemple. Però per facilitar l’accessibilitat de la que parlava més amunt, cal establir uns horaris adequats a les necessitats de les persones que en són usuàries i certament els horaris actuals no responen, tampoc en aquest cas, a aquesta realitat.
Les persones que creiem que la cultura és la quarta pota de l’Estat del benestar volem que el seu accés estigui garantit a tothom i si a dia d’avui les circumstàncies econòmiques no ens permeten plantejar-nos nous equipaments, caldrà adaptar els que tenim.
Llegir és cultura i l’any té 365 dies, no ho oblidem!
