Sempre en quedarà el record

Llegeixo l'opinió de Lluís Feliu sobre el tancament del Cinesa i m'envaeix un sentiment de profunda tristesa. Recordo quan vaig fer 11 anys. Hi vam anar a veure la tercera part de Piratas del Caribe i, després, vam seguir la celebració del meu aniversari tot sopant al Celler Santa Maria, el qual ja va tancar el maig del 2016. Llegeixo també que tanca La Fabriqueta. Ambdós, l'un al costat de l'altre, han acabat tancat i, amb ells, molts moments de molts santcugatencs.

Pel que fa al cinema, considero que una ciutat com la nostra, de més de 90.000 habitants, ha de disposar d'uns altres cinemes més enllà dels del centre comercial. Se'm podria dir, i no tindria arguments per rebatre-ho, que molts santcugatencs van al cinema a Barcelona. És cert, però li dono la volta: hi ha d'haver una oferta de cinema (no només de pel·lícules, sinó també d'infraestructura) que faci que cap santcugatenc no tingui un incentiu per anar a la capital, perquè ja ho té a Sant Cugat.

Amb el tancament de Cinesa també perdem un cinema que apostava (encara que m' hagués agradat que de vegades ho hagués fet encara més) per la projecció de pel·lícules en versió catalana, especialment en les cintes d'animació, tenint en compte el gran nombre d'infants que tenim a la ciutat. En segon lloc, també perdem un cinema que celebrava el Cicle Cinema d'Autor i que va apostar per les pel·lícules en versió original subtitulada i que, per tant, situava Sant Cugat més a prop del coneixement de llengües que tenen la gran majoria dels països europeus. Ens feia ser més cultes.

Tanca el Cinesa i la Fabriqueta. Va tancar el Celler. Sap greu.