Sènior..., talent sènior

A tots els films de l'agent secret més famós del cinema, hi ha una escena en la qual aquest es presenta amb el cognom, una pausa... i el nom i cognom. M'agrada imaginar que, d'aquí a uns anys, en referir-nos a sènior, sovint hi associarem, de forma instintiva, el "nom" talent al "cognom" sènior.

L'origen grec de la paraula (tálanton) feia referència tant a una peça d'or com a la balança en la qual es feia servir. El talent humà és una capacitat molt preuada, potenciada quan incorpora l'equilibri, però que perd tot el seu valor si està al servei de l'arrogància o del menyspreu pels menys brillants.

He conegut una iniciativa de la Fundació Impulsa Talentum, presidida per Bru Recolons —fill de qui fou president d'Amics de la Unesco de Sant Cugat, en Rafael Recolons—. Han posat en marxa la secció de "Talent Sènior" en el marc del seu "Global Talent Observatori" (que va ser impulsat per en Federico Mayor Zaragoza, clar exemple de "Sènior..., talent sènior").

Combat l'edatisme, que ignora l'experiència i el talent sènior, i alerta de la pèrdua de coneixement crític, i del no reconeixement d'aquest talent com un actiu essencial per a la sostenibilitat social. El talent és "un element de creació de riquesa, llocs de treball, oportunitats i benestar", emfatitza Bru Recolons, i assenyala que la tecnologia "es pot comprar, però el talent no depèn dels diners".

El talent, potenciat per l'especialització i l'equilibri adquirits pels anys d'experiència, és la definició que proposo per: Sènior..., talent sènior.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.