Smart entitats
Al principi no acabava d’entedre com funcionava, per què hi ha @ i # i RT i DM... Eren massa coses que no entraven dins del meu cervell de cap manera. “Un llibret d’instruccions falta aquí!” pensava tot sovint... Però vaja, jo tocava coses, i botons i @... i mica en mica vaig caure a la xarxa. Primer tímidament i, mica en mica, amb una mica més de lleugeresa.
Aquest últim viatge amb el Grup Mediterrània m’ha servit per confirmar que el Twitter pot fer miracles. Des d’allà, explicàvem què fèiem i deixàvem de fer, i des d’aquí ens animaven perquè l’actuació sortís d’allò més bé (i tinguéssim la mínima nostàlgia de Sant Cugat...) Per tant, he arribat a la conclusió que el discurset de “què pijos que són aquests que tenen mòbils que poden fer moltes coses, connectats tot el dia a Internet...” no és gens real. Les xarxes socials s’han convertit en grans aliades de totes les entitats, un altre pont de comunicació entre nosaltres i la població en general.
Sí que som el pinyol del qual parlava en J.R Armadàs!