Solucions còmodes per a problemes difícils
I és que en la societat en què vivim s’ha instaurat la idea que quan et trobes un animal abandonat, l’únic que has de fer és trucar al servei de recollida de l’Ajuntament o a la protectora. Fins i tot hi ha gent que es pensa que n’hi ha prou amb presentar-se a la porta de la gossera de Barcelona i deixar l’animal allà. Doncs resulta que no, només faltaria! Quan decidim rescatar un gos o gat abandonat hem de tenir en compte infinitat de coses i pensar més enllà de la bona obra del dia. Perquè resulta que tant l’Ajuntament, que l’ha de deixar en algun lloc, com la protectora, tenen espais limitats on encabir l’enorme quantitat d’animals que cada dia s’abandonen. I de la mateixa manera que un no té espai o recursos suficients per quedar-se’ls tots, a aquestes entitats els hi passa el mateix. Per aquest motiu, el primer que hem de fer quan recollim un animal del carrer és portar-lo al veterinari, mirar si té xip i començar una tasca de difusió com cal per veure si algú el pot adoptar o quedar-se’l temporalment.
Aleshores, us preguntareu, de què serveixen aquests serveis? Doncs perquè en el cas que no s’aconsegueixi col·locar l’animal després d’una bona tasca de difusió, procés pel qual, ara sí, el millor que podeu fer és recórrer a les protectores, sempre tindreu aquesta opció. Ara bé, això no vol dir que sigui la millor, ni molt menys. No sé quina idea es té dels recintes on acaben els gossos i gats però per a mi, que els he viscut en persona (l’estrès, la soledat, la lluita constant per sobreviure en manada) enviar un animal a qualsevol altre lloc que no sigui una bona llar, sempre ha de ser l'última opció.
I és aquí on vull incidir: les protectores i serveis de recollida d’animals són necessaris i hi hem de poder comptar però, què tal si intentem ajudar amb un canvi de mentalitat? No és més fàcil ocupar-nos entre tots d’aquest problema en comptes de deixar-ho només en mans d’uns pocs?
Segueix a @MarMampel al twitter