Tanca la Sàbat

No és la primera vegada, malauradament, que escric aquesta mena de columnes. No fa ni un any que parlava de la desaparició del restaurant Il Fornetto. Ara és el torn de la pastisseria Sàbat, ben a prop precisament de l'antic italià. I quan un espai porta a la ciutat 75 anys i forma part del nostre imaginari col·lectiu, la notícia fa mal.

Més info: La Pastisseria Sàbat tanca després de 75 anys d'història a Sant Cugat

La Sàbat ha estat un punt de referència a la ciutat. No només des del punt de vista gastronòmic, que també; però parlem d'un establiment, d'una família i d'uns treballadors que han vist com la nostra vila evolucionava amb el pas dels anys. La Sàbat ha estat testimoni del pas de petit poble a la ciutat que som avui. Les places i carrers han evolucionat i canviat, però durant tot aquest temps els santcugatencs i les santcugatenques hem sabut que a Santiago Rusiñol amb Balmes i a la rambla de Ribatallada, podíem anar a comprar la mona de Pasqua, el tortell de Reis, la coca de Sant Joan, els Rosetons o qualsevol altra mena de dolç. 

Més enllà dels motius que hagin portat al tancament del negoci, es fa evident una vegada més el degoteig de botigues emblemàtiques que van desapareixent amb el pas dels anys. No es tracta de simple melangia, sinó de garantir precisament el present i el futur. Les ciutats amb identitat, amb ànima, són aquelles que preserven tot allò que les fa ser úniques. Per tant, en la mesura que puguem la ciutadania, cuidem els comerços que ens envolten, tinguin els anys que tinguin.

Tot el suport i mil gràcies als Jaumes, la Joana, la Carme, l'Eulàlia, la Laia... a totes les generacions de la família Sàbat i també a la gent que hi ha treballat, acompanyant-nos durant tants anys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.