Tapes o plats? (II)
Calamars a la romana. Aquest senzill anunciat em fa salivera, un plat, però també una tapa. Tot es fonamenta en uns calamars frescos tallats més aviat gruixuts i arrebossats en una contundent pasta d’ou, farina i llet, fregits en un oli d’oliva de qualitat procurant que quedin ben cruixents, mai cremats. És un plat de peix que es prepara amb farina, ou i oli, i resulta molt nutritiu perquè ens ofereix iode, proteïnes, ferro, zinc, vitamines A i E i també àcid oleic. Atenció a l’arrebossat, doncs encara que resulta molt saborós, mai ha de ser excessiu. Per lograr que el calamar sigui ben tou, abans d’arrrebossar-lo, el macerarem durant 1/2 hora amb suc de llimona i oli. Un bon acompanyant serà una salsa maionesa amanida amb suc de llimona.
El vermut és la beguda agermanada a les tapes, també per a molts la cervesa. El vermut és un vi tònic aromatitzat. S’elabora a partir de vins blancs i barreges d’herbes (camamilla, genciana, ruibarbo, etc.). Coneixem el nou vermut a partir de l’any 1786, el 1838 ja és industrialitzat. La marca Cinzano està al mercat des de l’any 1860. A l’any 1863 apareix la marca Martini & Rossi al Piamont, concretament a Turin. He de recordar una marca molt nostra, el vermut Yzaguirre.