Temps de cremes calentes
Recordo, des de sempre, una tassa o bol amb caldo, l’anomenat consomé, que podria ser una sopa lleugera basada en la carn i les verdures
Al marge de les sopes tradicionals trobem receptes per a tots els gustos. Els plats de cullera tenen una base en un brou de pollastre, vedella, verdures o peix. Una bona crema de marisc podem elaborar-la amb gambes, llagostins, musclos, cloïsses o crancs amb un sofregit com a base; si l’hi afegim part dels ingredients sencers i a la planxa obtindríem un plat complet i baix en calories.
Si preferim unes cremes de carbassó, pastanagues, carabasses, podem combinar-los amb encenalls de pernil ibèric o uns daus de formatge de cabra. Però no podem oblidar-nos de les cremes de llegums; uns cigrons o unes llenties cuites amb brou d’au o de verdures ben triturades.
Una crema que he cuinat freqüentment és de verdures amb parmesà: necessitem carbassa, pastanagues, carbassó, ceba, patates, llet, aigua, parmesà, sal, pebre i oli. Tot cuit, ho triturem aconseguint una textura de crema molt agradable. Un cop al plat i ben calent, tirem al damunt el parmesà. Fàcil i gustós.