Tinc un somni (I have a dream)
El 28 d’agost de 1963, Martin Luther King, Jr. va congregar més de 250.000 persones davant el Lincoln Memorial, a Washington DC.
I ho va aconseguir. El discurs de Luther King, Jr. estableix un abans i un després a la història social de la era moderna.
No sóc en Martin Luther King i sospito que el TOT Sant Cugat encara no arriba als 250.000 lectors. Tampoc aspiro a canviar el món. Però si tan sols pogués influir en una o dues persones, hauria aconseguit iniciar una bola de neu de positivisme.
Jo també tinc un somni. Un somni que es repeteix com si pensés que la simple repetició l’acosta a fer-se realitat. En el meu somni la societat és justa i castiga aquells que actuen contra la llei i la honestedat i els aparta. I aquells que treballen dur cada dia són reconeguts. En el meu somni els bancs i caixes estan dirigits per professionals competents, honestos i responsables, que defensen els interessos de la seva empresa i donen el millor pels seus clients, i no gestionen fixats en enriquir-se a qualsevol preu.
En el meu somni, els polítics són professionals convençuts i decidits, que treballen pel bé del ciutadà i lluiten contra qualsevol actor que el perjudiqui. Que no anteposen interessos de partit als del poble. Que mai s’aprofiten del seu càrrec en benefici personal. En el meu somni els bancs deixen diners a empreses i particulars per tal de contribuir a la millora de l’entorn econòmic i social. I aconsellen als seus clients per ajudar-los a prendre bones decisions a nivell financer. I només els venen productes que saben que són de qualitat i els beneficiaran.
En el meu somni els ciutadans tenen feina i s’esforcen per ser productius, contribuint a la generació de beneficis, el creixement i la creació de nous llocs de treball. I això els permet percebre sous dignes que podran invertir en actius o gastar en béns de consum. En el meu somni, les empreses guanyen diners i paguen impostos que els governs utilitzen per aconseguir països cada cop millors.
Sé que és un somni. I sé que no hauria de ser una situació tan llunyana, com segurament la veiem ara. Sé que tots plegats tenim la capacitat de posar les coses al seu lloc. Tan sols cal que actuem en conseqüència.
Som-hi?
Segueix a @joanalsinaj al twitter