Sílvia Claramunt, mediadora cultural

Opinió

Trossos d’una vida sencera

Trossos d’una vida sencera és el títol del primer àlbum de Llúmia. Mentre escric l’article escolto la primera cançó i m’imagino asseguda al porxo d’una caseta de fusta, potser la caseta de la Floresta amb la que el Dani Campos, el Raúl Pérez el Jordi Bastida, l’Anna Fernàndez i la Carla Gordo s’han inspirat per composar i deixar anar la imaginació. Ells són un grup de joves santcugatencs que després de ser seleccionats al Sona 9 el 2010, amb una molt bona crítica, decideixen enregistrar el seu primer disc.

Aquesta és la mostra dque Sant Cugat té músics, gent creativa amb ganes de dir coses mitjançant l’art. És una pena que no s’inverteixi en espais on els artistes puguin expressar-se en llibertat. Estem construint un poble sense identitat, ens queixem del soroll de les campanes del Monestir, no volem locals oberts fins tard, no volem concerts al carrer. Molts d’aquests que es queixen agafen el primer vol cap a Londres per poder veure i respirar una mica d’autenticitat. Cal analitzar quin poble volem, ara més que mai necessitem creativitat, reinventar-nos.

Els joves de Sant Cugat marxen a la Floresta on la música, la creativitat, l’art, LA CULTURA té un sentit. S’ha de treballar per redescobrir racons de Sant Cugat que tenen encant, places que estan oblidades, carrers que tenen molta historia. Val la pena perdre’s per Sant Cugat i que et sorprengui aquest botiga nova que han obert al Carrer de Sant Domènec amb un hort urbà en el seu interior, o la botiga i taller de ceràmica Blowawish on l’Arianna treballa jugant amb les textures.

Us convido a sortir de casa amb la idea de que el poble us sorprengui, potser avui no serà el dia, però si busqueu segur que un dia trobareu el vostre racó. Tal i com ens expliquen els Llúmia amb la seva música, aquell racó que ens ajudi a viure els detalls de més a prop.

Segueix Llúmia a twiter i al facebook